DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INFECCIÓ ANAL PEL VPH
El Virus del Papil·loma Humà (VPH) es transmet fàcilment mitjançant les relacions sexuals, quan l’epiteli cutani i mucós queda exposat. És un virus molt freqüent. De fet, diversos estudis han determinat que gran part de la població entrarà en contacte amb ell al llarg de la seva vida. A diferència de les infeccions bacterianes, no té tractament específic, encara què a la majoria de casos aquesta infecció es resol espontàniament.
No obstant això, existeix la possibilitat de convertir-se en una infecció persistent. En ser el Virus del Papil·loma Humà un microorganisme que indueix la proliferació cel·lular, existeix una relació directa amb determinats càncers en el coll d’úter, anus, vagina, penis, vulva i orofaringe.
En la nostra unitat de patologia ano-rectal creiem que la prevenció i el diagnòstic precoç és la millor manera de lluitar contra el càncer. És per això que als pacients considerats de risc en relació al càncer d’anus o que consulten per lesions relacionades amb la infecció per VPH, com és el cas de les berrugues genitals o condilomes, els hi oferim un programa de detecció sistemàtica del Virus del Papil·loma Humà i tractament d’aquesta patologia.
Es tracta d’identificar lesions en el canal anal i regió perianal no detectables en l’exploració proctològica convencional. En cas d’existir alguna lesió, aquesta haurà de ser tractada per evitar una possible degeneració maligna.
El nostre protocol inclou la realització d’una citologia de canal anal per identificar alteracions cel·lulars, i un genotipatge VPH per la detecció qualitativa del genotip del Virus del Papil·loma Humà, la qual cosa ens permet conèixer el tipus de virus identificats.
En cas d’apreciar alteracions en les anteriors proves, el següent pas consistirà en la realització d’una Anuscòpia d’Alta Resolució per tal de visualitzar l’epiteli a gran augment. Una prova duta a terme amb l’objectiu de detectar alteracions o lesions en la mucosa, que deuran ser biopsiades.
Si la biòpsia confirma la lesió, el tractament consistirà en l’eliminació del teixit afectat mitjançant teràpia tòpica no ablativa sobre les lesions visualitzades, o bé mitjançant tècniques ablatives com infrarojos, crioteràpia, electrocoagulació o làser CO2.